Assassinat a l'Orient Express - Кристи Агата (онлайн книги бесплатно полные TXT) 📗
- No, no ho vaig poder veure per causa de la bossa de l’esponja. Ara que hi penso, n’haure de comprar una de nova. Se’m regira l’estomac cada vegada que miro aquesta.
Poirot va agafar la bossa de l’esponja i la va penjar del pestell de la porta de comunicacio amb l’altre compartiment.
- Precisement,ja ho veig -digue-. El passador es sota la maneta de la porta… i l’espongera l’amaga. Voste no podia veure, des de la llitera, si el pestell estava posat o no.
- Es el que jo ja li havia dit!
- I la senyora sueca, missOhlsson, estava dreta, entre la porta i voste. Va empenyer la porta i va veure que era tancada.
- Aixo mateix.
- Pero degue equivocar-se, madame.Ja compren que vull dir, oi? -Poirot semblava ansios d’explicar-ho be-. El pestell es solament un projector de metall, aixi. Girat cap a la dreta, la porta esta tancada, girat cap a l’esquerra, no ho esta. Es molt possible que la senyora sueca es limites a empenyer la porta i com que estava tancada per l’altra banda, va creure que tambe ho estava per aquesta.
- Be, pero aixo demostra estupidesa de part seva.
- Madame,els mes bons i els mes amables, no son sempre els mes intel·ligents.
- Te rao, naturalment.
- Per cert, madame,?voste ha viatjat des d’Esmirna fent aquest mateix itinerari?
- No. Vaig embarcar-me directament cap a Istanbul, i un amic de la meva filla, misterJohnson (un home simpatiquissim; m’agradaria que el coneguessin) em va anar a rebre i va ensenyar-me Istanbul, que per cert no va agradar-me gens, com a ciutat. Respecte a les mesquites i aquelles sabatilles tan grans que cal posar-se damunt les sabates… Que els estava dient…?
- Deia que misterJohnson la va anar a rebre.
- Ah!, si, i em va portar a un vaixell frances de missatgeries que sortia cap a Esmirna, on el marit de la meva filla m’estava esperant en el mateix moll. Que dira quan sapiga tot el que m’esta passant! La meva filla deia que el viatge seria molt mes agradable, mes facil i mes segur. Va dir-me: «Nomes cal que seguis en el teu compartiment i sense bellugar-te arribaras a Paris, on podras agafar l’American Express». I ara, oh, Deu meu!, ?que fare si no ha pogut anul·lar el meu passatge en el vaixell? Hauria calgut avisar. Pero molt em temo que ara ja no podre fer-ho. Aixo es el mes terrible…
Va semblar que mistressHubbard anava a tornar a posar-se a plorar.
Poirot, que ja comencava d’estar impacient, va aprofitar l’ocasio.
- Madame,voste ha sofert un gran xoc. Donarem ordre al cambrer del restaurant perque li porti un te i pastes.
- No crec que se’m posi massa be el te -digue mistressHubbard, tota plorosa-. Aixo es un costum angles.
- Aleshores, cafe, madame.Voste necessita un estimulant -respongue Poirot.
- El conyac em fa sentir el cap tot desballestat. Si, sera millor una mica de cafe.
- Excel·lent. Veura com recupera les forces.
- I ara, madame,farem un tramit de pura formula. Em permet d’examinar el seu equipatge?
- I aixo, per que?
- Hem d’examinar els bagatges de tots el viatgers. No voldria pas recordar-li el detall de la bossa de l’esponja, un detall molt desagradable.
- Oh, gracies! Ha fet be de recordar-m’ho. No voldria pas tenir d’altres sorpreses com aquesta.
L’escorcoll va fer-se molt rapidament. MistressHubbard viatjava amb un minim d’equipatge: una capsa de capells, un petit maleti i una maleta gran. El contingut de totes tres coses no va revelar res d’extraordinari, i l’escorcoll no hauria durat mes de pocs minuts si mistressHubbard no hagues insistit perque veiessin unes fotografies de «la meva filla» i de dos nens bastant lletgets.
- Son els meus nets. Oi que son molt bufons?
Capitol XV
Els bagatges dels viatgers
Despres d’haver pronunciat unes paraules de cortesia, pero completament insinceres, i havent dit a mistressHubbard que de seguida li servirien el cafe, Poirot va sortir del compartiment, acompanyat dels seus dos amics.
- Be, no hi havia res d’interes -va dir monsieurBouc-. A qui atacarem, ara?
- El mes senzill sera de recorrer el tren, compartiment per compartiment. Haurem de comencar, doncs, pel compartiment numero setze, el de l’amable misterHardman.
MisterHardman estava fumant i va rebre els seus visitants molt amablement.
- Passin, senyors, es a dir, si humanament poden fer-ho. Aixo es una mica petit per a celebrar una reunio.
MonsieurBouc va explicar l’objecte de la seva visita i el corpulent detectiu va consentir comprensivament.
- O.K. Si volen que els sigui franc, m’estranyava molt que no ho hagin fet abans. Aqui hi ha les claus dels meus bagatges, senyors, i si volen escorcollar les meves butxaques no hi tinc cap inconvenient. Els baixare les maletes.
- Ja ho fara l’empleat. Michel!
El contingut de les dues maletes de misterHardman tambe va esser examinat rapidament. No contenien altra cosa sino una exagerada quantitat de licors. MisterHardman va fer l’ullet.
- No passa gaire sovint d’escorcollar les maletes a les fronteres, si hom procura tenir el conductor de la seva banda. Un bon grapat de bitllets turcs i no t’has de preocupar de res mes.
- I a Paris?
MisterHardman va tornar a fer l’ullet.
- D’aqui que arribi a Paris -respongue- tot aixo haura minvat molt, i el que quedi ho posare en qualsevol ampolla de locio capil·lar.
- Ja veig que voste no es partidari de la llei seca, monsieurHardman -digue monsieurBouc somrient.
- Efectivament -va contestar Hardman-. Pero cal que digui que la llei seca no m’ha molestat mai gaire.
- Ah! L' speakeasyl-respongue monsieurBouc, pronunciant lentament la paraula, com assaborint-la-. Aquest terme america, trobo que es molt expressiu.
- M’agradaria molt d’anar a America -digue Hercule Poirot.
- Tindria ocasio d’aprendre molts metodes sobre aquests assumptes -va contestar Hardman-. Cal que Europa comenci a despertar-se. Fa massa temps que dorm.
