Assassinat a l'Orient Express - Кристи Агата (онлайн книги бесплатно полные TXT) 📗

Va treure el seu estoig de cigarretes i va agafar-ne una. Els seus ulls tenien una mirada somiadora.

- Heus aci que te d’interessant aquest cas per mi -digue-. I es que es diferent de tots els procediments normals. Les persones a les quals hem interrogat, ?ens han dit la veritat o be han mentit? No tenim cap mitja de comprovar-ho… exceptuant els que nosaltres puguem idear. Es un exercici del cervell.

- Tot aixo esta molt be -digue monsieurBouc-. Pero, que n’heu tret fins ara?

- Ja vaig dir-vos-ho, precisament. Tenim les declaracions dels viatgers i el testimoniatge dels nostres ulls.

- Molt boniques les declaracions dels viatgers! No ens han dit res!

Poirot va moure el cap.

- No estic d’acord amb vos, amic meu. Les declaracions dels viatgers ens han proporcionat uns quants punts molt interessants.

- De debo? -respongue escepticament monsieurBouc-. Doncs, jo, no me n’he assabentat.

- Perque no devieu escoltar.

- Be, digueu-me, doncs, que es el que m’ha passat per alt.

- Us posare nomes un exemple: la primera declaracio que vam sentir…, la del jove MacQueen. Aquest va dir, segons el meu parer, una frase molt significativa.

- Respecte a les cartes?

- No, no respecte a les cartes. Si la memoria no em falla, les seves paraules van ser: «Viatjavem molt. MisterRatchett volia veure mon. Pero tenia la dificultat de no coneixer idiomes. Jo feia mes de corresponsal que de secretari».

La seva mirada va anar del doctor a monsieurBouc.

- Que? Encara no ho han compres? Es inexcusable…, ja que tingueren una segona oportunitat quan mes tard va dir: «Qui parli nomes un bon america, no es apte d’anar pel mon».

- I aixo que vol dir?

- Bah! Vos voleu que us ho doni tot ben pastat! Be, aqui va! Mister Ratchett no parlava frances.Tanmateix, quan el conductor va acudir a la trucada del seu timbre, va ser una veu parlant frances que ell va sentir dient-li que era una equivocacio i que no el necessitava. Va ser, a mes a mes, una frase perfectament idiomatica que va emprar i no la que hauria dit un home amb pocs coneixements de frances: Ce n’est rien. Je me suis trompe.

- Es veritat -va exclamar Constantine, molt excitat-. Ho hauriem hagut de veure! Recordo que voste va recalcar les paraules quan ens les va repetir. Ara comprenc la seva resistencia a voler confiar en el testimoniatge del rellotge. A la una menys vint-i-tres minuts, Ratchett ja era mort.

- I va ser el seu assassi qui va parlar! -respongue monsieurBouc tot impressionat.

Poirot va alcar una ma.

- No anem tan de pressa. I no suposem mes del que en realitat sabem. Podem dir, aixo si, que a la una menys vint-i-tres minuts, alguna altra persona es trobava en el compartiment de Ratchett i que aquesta persona o era francesa o parlava perfectament el frances.

- Sou molt prudent, mon vieuxl

- Nomes es pot avancar d’un pas cada vegada. No tenim veritables «proves» que Ratchett fos mort a aquella hora.

- Hi ha tambe el crit que vos vau sentir.

- Si, es cert.

- Segons com es vegi -digue, pensaros, monsieurBouc-, aquest descobriment no canvia massa les coses. Vos vau sentir algu que es movia a l’altre costat de paret. Aquell «algu» no era Ratchett, sino un altre home. Indubtablement devia estar rentant-se les mans ensangonades despres del crim i cremant la carta comprometedora. Despres va esperar fins que tot estigues ben tranquil. Quan es va creure segur i la «costa sense moros», va tancar i va posar la cadena de la porta de Ratchett per dins i va obrir la porta de comunicacio amb el compartiment de mistressHubbard i va sortir per alla. Es exactament la suposicio que vam fer, amb la diferencia que Ratchett va ser assassinat mitja hora abans.El rellotge fou posat a un quart de dues per tal de crear una coartada.

- No existeix tal famosa coartada -digue Poirot-. Les busques del rellotge marcaven un quart de dues, l’hora exacta en que l’intrus va abandonar realment l’escena del crim.

- Certament -respongue monsieurBouc una mica confos-. Aleshores, que us suggereix el rellotge?

- Si les busques han estat alterades (i observin que dic «si»), l’hora que marcaven «cal» que tingui forcosament un significat. La natural reaccio seria de sospitar d’algu que tingues una perfecta coartada per a aquesta hora…, en aquest cas un quart de dues.

- Si, si -va dir el doctor-. Aquest raonament es bo.

- Caldria tambe dedicar una mica d’atencio a l’hora que l’intrus va «entrar» al compartiment. ?Quan va tenir l’ocasio de fer-ho? Tret que suposem una complicitat del veritable conductor, nomes va haver-hi un moment possible: durant el temps que el tren estigue aturat a Vincovci. Despres que el tren va deixar aquesta estacio, el conductor va seure en el petit seient del passadis, en un lloc on qualsevol dels viatgers no s’hauria fixat en l’empleat dels Wagons-Lits; l’unica persona que podia haver-se fixat en l’impostor, era el veritable conductor. Pero mentre el tren esta aturat a Vincovci, el conductor baixa a l’andana. Aleshores, la «costa esta lliure de moros». Comprenen, ara, el meu raonament?

- Pero, segons aquest raonament -digue monsieurBouc-, «cal» que aquest intrus hagi estat un dels viatgers -digue monsieurBouc-. I tornem a ser al mateix lloc on erem. Qui d’ells?

Poirot somrigue.

- He fet una llista -va dir-. Si voleu examinar-la potser us refrescara la memoria.

El doctor i monsieurBouc es disposaren a estudiar la llista junts. Era escrita d’una manera metodica i ordenada segons l’ordre pel qual havien estat interrogats els passatgers.

Hector MacQueen:Subdit america. Llitera numero 6. Segona classe.

Motiu: ?Possiblement originat per les relacions amb el mort?

Coartada: Des de mitjanit a les dues de la matinada. (Des de mitjanit fins a dos quarts de dues, te el testimoniatge del coronel Arbuthnot, i des d’un quart de dues fins a les dues garantit pel conductor.)

Proves en contra: Cap.

Circumstancies sospitoses: Cap.

Conductor Pierre Michel:Subdit frances.

Motiu: Cap.

Coartada: Des de mitjanit fins a les dues de la matinada. (Vist per Hercule Poirot en el passadis al mateix temps que va sentir-se la veu des de dins el compartiment de Ratchett, a les dotze trenta-set. De la una a la una setze confirmada pels altres dos conductors.)

Proves en contra: Cap.