Assassinat a l'Orient Express - Кристи Агата (онлайн книги бесплатно полные TXT) 📗
Arbuthnot va mirar-lo astorat.
- En realitat, jo desitjava veure’l per un assumpte completament diferent -continua Poirot-. MissDebenham potser li haura dit que jo vaig sorprendre algunes paraules entre vostes dos, a l’estacio de Konya.
Arbuthnot no va contestar.
- Ella deia: «Ara no. Ara no. Quan tot hagi acabat. Quan tot sigui lluny de nosaltres». ?Sap voste a que es referien aquestes paraules?
- Ho sento, monsieurPoirot, pero haig de negar-me a contestar aquesta pregunta.
- Pourquoi?
El coronel digue, obstinadament:
- Li suggereixo que pregunti primerament a missDebenham el significat d’aquelles paraules.
- Ja ho he fet.
- I s’ha negat a explicar-l’hi?
- Si.
- Aleshores, crec que esta perfectament clar, fins i tot per a voste, que els meus llavis romanguin closos.
- No vol descobrir el secret d’una dama?
- Pot interpretar-ho aixi, si li plau.
- MissDebenham m’ha dit que aquelles paraules es referien a un assumpte particular.
- Aleshores, ?per que no accepta, voste, aquesta explicacio?
- Perque, coronel Arbuthnot, missDebenham es el que podriem dir una persona altament sospitosa.
- Aixo es un contrasentit -digue el coronel tot acalorat.
- No es cap contrasentit.
- Voste no te cap prova en contra d’ella.
- ?No n’hi ha prou amb el fet que missDebenham era la institutriu de la familia Armstrong a l’epoca que van raptar la petita Daisy Armstrong?
Hi hague un moment de silenci mortal.
Poirot va moure el cap lentament.
- Veu? -digue-. Nosaltres sabem molt mes del que voste es pensa. Si missDebenham es innocent, ?per que ens ha ocultat aquest detall? ?Per que m’ha dit que no havia estat mai a America?
El coronel va aclarir-se la gola.
- Vol dir que voste no esta en un error?
- No, no estic en un error. ?Per que m’ha mentit missDebenham?
El coronel Arbuthnot va arronsar-se d’espatlles.
- Sera millor que li ho pregunti a ella. Segueixo creient que voste esta equivocat.
Poirot va alcar la veu i va cridar. Un empleat del vago restaurant va compareixer des de l’extrem del vago.
- Vagi i digui a la senyora anglesa del numero onze que faci el favor de venir aqui.
- Bien, monsieur.
El cambrer va sortir. Els quatre homes romangueren silenciosos. El rostre del coronel Arbuthnot semblava tallat en fusta, era rigid i impassible.
L’empleat va tornar.
- La senyora diu que ve de seguida, monsieur.
- Gracies.
Un minut o dos mes tard, Mary Debenham aparegue en el vago restaurant.
Capitol VII
La identitat de Mary Debenham
Va entrar sense capell. El seu cap, alt, tirat endarrera, semblava que desafies. Era bellissima en aquell moment.
La seva mirada va aturar-se, per un instant, sobre el coronel Arbuthnot…, pero nomes fou un instant
- Desitjava veure’m?
- Voldria preguntar-li, mademoiselle,?per que ens ha mentit aquest mati?
- Mentir-li, jo? No se pas a que es refereix.
- Voste ens ha ocultat el fet que a l’epoca que va ocorrer la tragedia Armstrong, voste vivia en aquella casa. Voste m’ha dit que no havia estat mai a America.
Poirot observa que la xicota empal·lidia un moment, pero va recuperar-se tot seguit.
- Si -digue-. Es cert.
- No, mademoiselle.Es fals.
- No m’ha compres. Vull dir que es cert que li he mentit.
- Ah!, aixi ho confessa?
Els seus llavis es corbaren en un somriure.
- Certament. Ja que m’ha descobert.
- Almenys es franca, mademoiselle.
- No em queda altre remei que ser-ho.
- Be, naturalment, es cert. I ara, mademoiselle,puc preguntar-li la rao de les seves evasives?
- No l’endevina, monsieurPoirot?
- No, no l’endevino, mademoiselle.
Ella respongue en un to de veu tranquil, pero on podien advertir-se senyals de duresa:
- Cal que em guanyi la vida.
- I aixo vol dir…?
Ella va alcar els ulls i el mira cara a cara.
- ?Que pot saber, voste, monsieurPoirot, de la lluita que cal lliurar per tal d’obtenir i de conservar una col·locacio decent? ?Creu, voste, que una noia que hagi estat detinguda com a complicada en un cas d’assassinat, i que el seu nom i la seva fotografia han estat reproduits en tots els diaris anglesos, pot ser admesa com a institutriu en cap familia anglesa, per modesta que aquesta sigui?
- No veig per que no -va replicar Poirot- si ningu no te res per a blasmar-li.
- No es tracta de blasmes, monsieurPoirot. Es la publicitat! Fins ara, he aconseguit triomfar en la vida. He estat molt ben pagada i he tingut col·locacions molt agradables. No havia, doncs, d’arriscar la meva situacio per una cosa que no valia la pena…
- Permeti que li digui, mademoiselle,que respecte a aixo jo hauria estat millor jutge que no pas voste.
La noia s’arronsa d’espatlles.
- Per exemple, voste hauria pogut ajudar-me a identificar certes persones.
- Que vol dir?
- ?Es possible, mademoiselle,que no hagi reconegut la comtessa Andrenyi, la germana petita de mistressArmstrong, la qual va tenir com a alumna a Nova York?
- La comtessa Andrenyi? No! -Va negar amb el cap-. Li semblara extraordinari a voste, pero no l’he reconeguda. Quan la vaig coneixer era una nena encara poc desenvolupada… D’aixo deu fer uns tres anys. Es cert, pero, que la comtessa em recordava algu…, em tenia intrigada. Pero esta tan canviadissima…, no hauria cregut mai que pogues tenir relacio amb la meva petita alumna americana. Be es cert que nomes vaig mirar-la casualment quan va entrar al vago restaurant. Vaig fixar-me mes en el seu vestit que no pas en la seva cara -digue somrient-, les dones som aixi! A mes…, jo tenia les meves preocupacions.
