Assassinat a l'Orient Express - Кристи Агата (онлайн книги бесплатно полные TXT) 📗

-  C’est possible-va admetre monsieurBouc de mala gana.

Poirot va mirar mistressHubbard.

- Que anava a dir, madame?

- Doncs, no ho se exactament… ?Creu, voste, que jo tambe vaig oblidar de retardar el meu rellotge?

- No, madame.Jo crec que voste va sentir passar l’individu… pero d’una manera inconscient; mes tard voste va tenir el malson de creure que hi havia un home en el seu compartiment, i despertant-se sobresaltada va tocar el timbre insistentment, cridant el conductor -va explicar Poirot.

- Be, es possible… -va admetre mistressHubbard.

La princesa Dragomiroff va mirar Poirot fixament.

- ?Com explica la declaracio de la meva cambrera, monsieur? -va preguntar la princesa.

- Molt senzillament, madame.La seva cambrera ha reconegut el mocador que jo li he ensenyat com pertanyent a voste. I, encara que d’una manera poc habil, ha intentat de protegir-la. Va topar amb l’assassi, pero amb anterioritat, mentre el tren estava aturat a l’estacio de Vincovci. Ella ha pretes haver-lo vist una hora despres, amb la vaga idea de proporcionar-li a voste una segura coartada.

La princesa va abaixar el cap.

- Ha pensat en tot, monsieur.L’admiro.

Va fer-se un silenci.

De sobte, un cop de puny donat damunt la taula pel doctor Constantine, els va sobresaltar tots.

- No! -digue-. No, no i una altra vegada no! Aquesta explicacio no te ni cap, ni peus. Es diferent per dotze detalls. El crim no es va pas cometre d’aquesta manera…, i monsieurPoirot ho sap perfectament.

Poirot va dirigir-li una curiosa mirada.

- Be -digue-. Ja veig que caldra que els doni la meva segona solucio. Pero els prego de no abandonar aquesta massa de pressa. Potser estaran d’acord amb ella una mica mes tard.

Poirot va tornar a encarar-se amb els altres.

- Hi ha una altra possible solucio del crim. Heus aci com hi he arribat.

»Quan he acabat de sentir totes les declaracions, m’he ajagut, he tancat els ulls i m’he posat a «pensar». Alguns punts se’m presentaven com dignes d’interes. He explicat aquests punts als meus dos col·legues. Alguns d’ells estan ja aclarits, per exemple, el de la taca de greix en un passaport, etc. Recordare nomes, d’una manera rapida, els altres. El primer i el mes important es una observacio que va fer-me monsieurBouc en el vago restaurant, durant el dinar, el primer dia despres de la sortida d’Istanbul; va fer-me observar que l’aspecte del menjador era molt interessant perque hi havia representades diverses nacionalitats i moltes classes socials.

»Vaig estar d’acord amb ell, pero quan despres hi vaig reflexionar, vaig preguntar-me si aquella barreja hauria estat possible en altres condicions. I em vaig contestar que tal cosa nomes podria passar a America. A America pot haver-hi una llar composta de diverses nacionalitats: un xofer italia, una institutriu anglesa, una mainadera sueca, una cambrera francesa, etc. Aixo m’ha portat al meu sistema de les suposicions, es a dir, que he atribuit a cada persona un determinat paper en el drama Armstrong, tal com ho fa un director d’escena als seus actors. Be, aixo m’ha donat un resultat extremament interessant i satisfactori.

»En la meva imaginacio he repassat, tambe, la declaracio de cadascun de vostes amb uns resultats molt curiosos. Agafem, primerament, la declaracio de misterMacQueen. La meva primera entrevista amb ell ha estat completament satisfactoria. Pero en la segona m’ha fet una estranya observacio. Li he explicat que haviem trobat una nota en la qual es feia mencio del cas Armstrong. I ell m’ha dit: «Pero si…», ha fet una pausa i ha continuat: «Vull dir que segurament ha estat un oblit del vell».

»M’he adonat de seguida que allo no era pas el que havia comencat de dir. Suposem que el que anava a dir fos: «Pero si es va cremar!».En aquest cas, MacQueen coneixia la nota aixi com tambe la seva destruccio,en altres paraules, era o be l’assassi o be un seu complice.

»Ara anem al criat. Ha dit que el seu amo tenia el costum de prendre un medicament per a poder dormir, quan viatjava amb tren. Aixo podia ser veritat, pero, el va prendre Ratchett la nit passada? La pistola automatica que havia posat sota el coixi desmenteix aquesta afirmacio. Ratchett es proposava d’estar en guardia aquella nit. Si va prendre algun hipnotic, va ser sense el seu coneixement. Qui li va administrar? Naturalment, MacQueen o be el criat.

»Arribem ara a la declaracio de misterHardman. Jo he cregut tot el que m’ha dit referent a la seva identitat, pero quan m’ha parlat dels metodes que havia emprat per tal de salvaguardar misterRatchett, la seva historia m’ha semblat absurda, ni mes, ni menys. L’unic mitja efectiu de protegir misterRatchett hauria estat de passar la nit en el seu compartiment o en algun lloc des d’on hagues pogut vigilar la seva porta. L’unica cosa que la seva declaracio m’ha demostrat clarament es que cap dels viatgers d’aquella banda del tren no havia pogut assassinar Ratchett.Aixo limitava la possibilitat de l’assassi al voltant del vago Istanbul-Calais. M’ha semblat un fet estrany i inexplicable i n’he pres nota per tal d’examinar-lo novament.

»Vostes probablement estan assabentats, ara, de les paraules que vaig sorprendre entre missDebenham i el coronel Arbuthnot. Em va cridar molt l’atencio que el coronel anomenes «Mary» a missDebenham i la tractes en termes de franca intimitat. Pero el coronel calia que aparentes que l’havia coneguda nomes uns quants dies abans…, i jo conec els anglesos del tipus del coronel. Encara que s’hagues enamorat de la noia al primer cop d’ull, hauria avancat lentament i respectuosament, sense precipitar les coses. Per tant, vaig deduir que, en realitat, el coronel i missDebenham es coneixien realment molt be i, per alguna o altra rao, pretenien desconeixe’s. Un altre petit detall va ser la seva facil familiaritat amb el terme «a llarga distancia», parlant d’una trucada telefonica. Tanmateix, missDebenham m’ha dit que no havia estat mai als Estats Units, on es emprada aquesta frase de manera molt corrent.

»Passem ara a un altre testimoni. MistressHubbard ens ha dit que, ajaguda al llit no podia veure si la porta de comunicacio era tancada o no, i que va demanar a missOhlsson que ho mires. Doncs be, encara que la seva afirmacio hauria pogut ser certa en el cas d’haver ocupat un dels compartiments numero dos, quatre, dotze o altres numeros parells, en els quals el passador esta col·locat sota la maneta de la porta, en els numeros senars, com, per exemple, el compartiment numero tres, el passador esta molt per damunt de la maneta i, per tant, no podia estar tapat per la bossa de l’esponja. M’he vist, doncs, obligat d’arribar a la conclusio que mistressHubbard havia inventat l’incident que no havia ocorregut mai.

»I ara em permetran de dir algunes paraules respecte al «temps». Segons la meva opinio, el punt realment interessant sobre el rellotge abonyegat va ser el lloc on l’hem trobat: a la butxaca del pit del pijama de misterRatchett, un lloc completament inadequat i absurd per a guardar un rellotge, especialment quan ja hi ha un clau especial per a penjar-lo a la capcalera del llit. He tingut, doncs, la seguretat que el rellotge havia estat col·locat deliberadament a la butxaca del pijama. El crim, per conseguent, no s’havia comes, doncs, a un quart de dues.