Assassinat a l'Orient Express - Кристи Агата (онлайн книги бесплатно полные TXT) 📗

»Quan MacQueen ha sabut que la carta tan curosament cremada per ell havia escapat a la total destruccio, i que la paraula Armstrong era una de les que havien quedat, ho ha comunicat immediatament a tots els altres. Ha estat en aquest moment que la posicio de la comtessa Andrenyi s’ha fet critica i el seu marit ha decidit d’alterar immediatament el passaport. Pero per segona vegada ha tingut mala sort!

»Tots i cadascun s’han posat d’acord per a negar tota relacio amb la familia Armstrong. Sabien que jo no disposava de mitjans immediats per tal de descobrir la veritat, creient que jo no intentaria de profunditzar l’afer, a menys de despertar-se les meves sospites contra una determinada persona.

»Hi ha encara un altre punt que cal considerar. Admetent que la meva teoria del crim sigui la bona…, i jo crec que «ho es» en realitat, el mateix conductor del vago llit cal que hi estigui complicat. I be, aleshores tenim tretze persones, en lloc de dotze. En comptes de l’acostumada formula: «De totes aquestes persones, una es la culpable», m’he vist enfrontat amb el problema que, de tretze persones, nomes una i solament una era innocent.

»Quina era aquesta persona?

»He arribat, doncs, a una rarissima conclusio. He arribat a la conclusio que la persona que no havia pres part en el crim, era la que, logicament, seria considerada com a mes sospitosa. Em refereixo a la comtessa Andrenyi. M’ha impressionat l’ansietat del seu marit quan m’ha jurat solemnement pel seu honor que la seva muller no havia sortit del seu compartiment en tota la nit. He decidit, aleshores, que el comte Andrenyi havia pres el lloc, per dir-ho aixi, de la seva esposa.

»Admetent aixo, Pierre Michel era, decididament, un dels dotze. Pero, com explicar la seva complicitat? Es un home honrat, amb molts anys d’empleat a la Companyia; no es de la classe d’homes que poden ser subornats per a ajudar a cometre un delicte. Pierre Michel, per tant, calia que estigues relacionat amb el cas Armstrong. Pero aquesta suposicio semblava molt improbable. Aleshores he recordat que la minyona que es va suicidar era francesa.

»I he suposat que la desgraciada xicota devia ser filla de Pierre Michel. Si aixo fos cert quedaria tot explicat, aixi com tambe explicaria el lloc escollit per a escenari del crim. ?Hi ha algun participant en el drama la participacio del qual no resulti prou clara? Al coronel Arbuthnot el suposo amic dels Armstrong. Segurament van fer la guerra junts. Respecte a la cambrera Hildegarde Schmidt crec que puc dir, sense equivocar-me, el lloc que devia ocupar en la casa dels Armstrong. Soc, potser, massa bon gurmet per a no olorar, instintivament, les bones cuineres. Li he preparat una trampa i ella hi ha caigut. Li he dit que sabia que ella era una bona cuinera, i m’ha contestat: «Si, realment, totes les senyores m’ho han dit aixi». Doncs be, si una dona esta ocupada com a cambrera, els seus amos no tenen ocasio de saber si es o no es bona cuinera.

»Anem ara amb Hardman. Aquest semblava que, en realitat, no tenia res a veure amb el cas Armstrong. Aleshores m’he imaginat que podia haver estat enamorat de la noia francesa. Li he parlat de l’encis de les dones estrangeres i una vegada mes he obtingut la reaccio que jo esperava. De sobte, els ulls se li han omplert de llagrimes, que ell ha atribuit a la reverberacio de la neu.

»Ara, queda mistressHubbard. MistressHubbard, segons el meu parer, ha representat el paper mes important en aquest drama. Com a ocupant del compartiment que comunica amb el de Ratchett, ella estava exposada a les sospites, mes que no pas cap altra persona. Segons la natura de les coses, no podia comptar, tampoc, amb cap solida coartada. Per a representar el paper d’ella (una normal i lleugerament ridicula mare de familia americana) es necessitava una artista. Pero «hi havia» una artista relacionada amb la familia Armstrong, la propia mare de mistressArmstrong: Linda Arden, l’actriu…

Poirot va guardar silenci un moment.

I aleshores, amb una veu deliciosament rica en matisos, una veu completament diferent a la que havia emprat durant tot el viatge, mistressHubbard va exclamar:

- Sempre m’imagino que estic en escena… -I va continuar, d’una manera somiadora-: La relliscada de l’espongera ha estat una cosa estupida. Aixo ens demostra que cal assajar sempre, correctament. Si ho hagues fet d’aquesta manera, hauria vist que els passadors estan col·locats de manera diferent en els compartiments de numeros parells que en els de senars.

L’actriu va canviar una mica de posicio i va mirar fixament Poirot.

- Voste ho sap tot, monsieurPoirot. Es un home meravellos. Pero malgrat tot, no es pot imaginar que va ser aquell terrible dia a Nova York. Jo estava com folla de dolor i tambe tot el servei, i fins el coronel Arbuthnot, que es trobava amb nosaltres. Era el millor amic de John Armstrong.

- Va salvar-me la vida, a la guerra -digue Arbuthnot.

- Aleshores vam decidir (potser erem boigs, no ho se) que la sentencia de mort a la qual Cassetti havia escapat, calia executar-la, a costa del que fos. Erem dotze…, mes ben dit, onze, ja que el pare de Suzanne es trobava a Franca. Primerament, vam pensar que ho fariem a sorts, pero finalment ens vam decidir de posar en practica aquest sistema. Va ser el xofer, Antonio, qui ho va suggerir. Mary va posar-se d’acord per a tots els detalls amb Hector MacQueen. Aquest sempre havia adorat Sonia, la meva filla. Va ser ell qui ens va explicar exactament com Cassetti, amb, la seva fortuna, va salvar-se de ser executat.

»Ens va costar molt de temps perfeccionar el nostre pla. Vam haver de localitzar Ratchett, primerament. Hardman ho va aconseguir, finalment. Aleshores, calgue cercar una col·locacio a Masterman i a Hector, almenys un d’ells. Tambe ho aconseguirem. Despres vam celebrar una entrevista amb el pare de Suzanne. El coronel Arbuthnot va tenir la felic pensada de fer-nos juramentar tots dotze. No li agradava gaire el sistema de la daga, pero va convenir que era el millor, ja que ens evitava moltes dificultats. Be. El pare de Suzanne hi va estar d’acord. Suzanne era la seva unica filla. Sabiem per Hector que Ratchett retornaria d’un viatge amb l’Orient Express, mes o menys aviat. Amb Pierre Michel, treballant actualment en aquesta ruta, l’ocasio era massa bona per a deixar-la escapar. A mes, seria un bon procediment per a no comprometre cap estrany.

»El marit de la meva filla coneixia, naturalment, el nostre projecte i va insistir per acompanyar-la en aquest viatge. Hector se les va arreglar perque Ratchett fes el viatge el dia que Pierre Michel estava de torn. El nostre projecte era d’ocupar tot el vago Istanbul-Calais, pero, desgraciadament, no ens va ser possible aconseguir un dels compartiments. Estava reservat, des de feia temps, a un dels directors de la Companyia. MisterHarris, com ja hauran compres, era un viatger imaginari. Pero hauria estat una gran contrarietat que un estrany compartis la cabina d’Hector. I aleshores, al darrer moment, va presentar-se «voste»…

MistressHubbard va callar un moment.

- Be -va prosseguir-. Ara, ja ho sap tot, monsieurPoirot. Que pensa fer ara? ?No podria fer que tota la culpa recaigues damunt meu, unicament? Jo l’hauria apunyalat ben de gust dotze vegades, aquella fera. No solament era el responsable de la mort de la meva filla i de la meva neta, sino tambe d’una altra criatura que ara podria viure felic… Pero aixo tampoc no es pas tot. Van morir molts d’altres infants abans que Daisy… i en podien morir d’altres, tambe, en el futur. La societat va condemnar-lo; nosaltres no hem fet mes que executar la sentencia. No cal fer esment dels altres companys meus. Son bellissimes persones, molt fidels. El pobre Michel…, Mary…, el coronel Arbuthnot, s’estimen tant…